Pepita Sellés

Fundadora i Directora de l’OCAB del 1948 al 1974

Nascuda el 15 d’abril de 1908 en el si d’una família humil, Pepita Sellés va ser la més gran de 5 germans. Als 9 anys inicia els seus estudis musicals a la Escola Municipal de Música de Barcelona, on rep formació de piano, solfeig, harmonia, violoncel i cant amb els mestres Carlos Pellicer, Lluís Millet, Enric Morera, Andrea Fornells i Josep Soler.

Als 10 anys ingressa a l’Orfeó Català i, més tard, durant la seva adolescència, forma amb alguns companys la “Orquestina Sellés”. El 1923, conjuntament amb dos de les seves germanes, funda el “Trio Sellés” actuant amb gran èxit als entreactes del Teatre Romea de Barcelona fins el 1942.

El 1943 Pepita i la seva germana Pilar són contractades per la companyia de revista “Los Vieneses” per a formar part de l’orquestra femenina de l’acordeonista “Mignon”, i és allà on li proposen aprendre a tocar l’acordió. No sense reticències, inicia els estudis de l’instrument, convertint-se poc després en la seva més incondicional defensora en descobrir les grans possibilitats que té.

Després de diverses gires per Espanya, Pepita deixa la companyia “Los Vieneses” i decideix tornar a Barcelona a impartir classes de piano i solfeig. Ja a la ciutat comtal, el gerent de la “Casa Chiappo” d’instruments musicals li proposa a Pepita que hi doni classes d’acordió, iniciant així la seva tasca com a docent de l’instrument. El 1948 proposa a alguns alumnes avantatjats quedar un cop per setmana per fer “conjunt”. Aquesta va ser la llavor que originà el naixement de la futura “Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona” (OCAB). En 1949 el conjunt fa la seva primera audició a casa dels Srs. Cottet, a Barcelona.

A partir de 1950 els assaigs es realitzen a la “Casa Chiappo”, qui cedeix el seu stock d’acordions per tal que el conjunt pugui assajar. Durant el curs 1951-52 es realitzen els primers concerts públics i el 11 de juny de 1953 el conjunt actua al “Casal del Metge” de Barcelona. A aquest concert acudeix la Junta Directiva del Conservatori Superior de Música del Liceu per conèixer l’instrument i, satisfets amb el resultat obtingut per Pepita i el seu conjunt, li proposen que sigui ella qui inauguri la càtedra d’acordió al Conservatori.

El curs 1955-56 es doblen el número d’assaigs i el conjunt és anomenat per primera vegada “Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona”, presentant-se oficialment el 23 de maig de 1957 amb un gran concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona. A partir de llavors l’orquestra realitza nombrosos concerts, gires (Alemanya, Portugal, Espanya,…) i actua a diversos mitjans de comunicació (Televisió Espanyola, Estudis de Ràdio Nacional d’Espanya,…).

Paral·lelament a la seva activitat a l’OCAB, el curs 1968-69 dirigeix la Tuna de la Universitat de Barcelona. Durant un viatge a Estats Units, Pepita i la seva germana Pilar assisteixen com a convidades d’honor a un concert de Duke Ellington a New York, on el coneixen personalment.

El 19 de maig de 1973 l’OCAB actua per darrera vegada sota la batuta de Pepita Sellés i el 4 de juliol de 1974, després de lluitar diversos anys contra el càncer, Pepita Sellés mor a Barcelona.

Un any després, el 1975, la seva filla Pepita Perelló reprendria l’activitat de l’OCAB.